Cent anys del Canal de l'Esquerra de l'Ebre (1912-2012) / Salvador-J. Rovira i Joan Hilari Muñoz
Rovira i Gómez, Salvador J.


Valls : Cossetània, 2013
248 p. : il. ; 24 cm (Fundació Duran-Martí, 7) 
ISBN 9788490341261

L'any 2012 es va celebrar el primer centenari de la inauguració oficial del Canal de l'Esquerra de l'Ebre. La seva posada en funcionament culminava un projecte llargament acaronat durant gairebé cinc segles i que no fou possible tirar endavant fins que s'aconseguí una font de finançament exterior, fet que va obligar els propietaris agraris de la zona a retornar aquest deute amb un alt interès econòmic. Aquest llibre explica els antecedents medievals d'aquesta infraestructura hidràulica, del seu procés constructiu i del funcionament intern de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, actual propietària del Canal. Aquest canal s'ha convertit en un element imprescindible per entendre el paisatge actual de la riba esquerra del Delta de l'Ebre, on el conreu de l'arròs continua sent el predominant, gràcies a les seves aportacions d'aigua.

Tortosa en la guerra dels Set Anys (1833-1840) / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


Valls : Cossetània : Fundació Duran & Martí, 2006
344 p. ; 24 cm (Fundació Duran-Martí, 3) 
X Beca Pepita Martí de Duran. Bibliografia i fonts.
ISBN 84-9791-226-8

Aquest llibre copsa el batec de la ciutat de Tortosa durant un dels períodes més desconeguts de l'època contemporània: la guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista. A l'inici d'aquell conflicte, Tortosa no solament era la població més important de l'àrea de l'Ebre i de l'entorn proper, sinó també una de les capdavanteres de Catalunya. És un greu error d'apreciació pensar que aquesta ciutat de l'Ebre -pel fet que es lliurà dels reiterats atacs amb què els carlistes castigaven altres poblacions del territori ebrenc (Gandesa, Móra d'Ebre, Amposta...) i que mai no va ser ocupada pels revoltats- no va experimentar els efectes i tota la cruesa d'aquella guerra civil. Ben al contrari, el cost humà, econòmic i social que per a la ciutat suposà aquell conflicte s'acabà convertint en un pesat llast per a la seua història posterior. A l'àrea geogràfica de l'Ebre, Tortosa va esdevindre el bressol del primer carlisme, no solament pel considerable nombre de veïns que li donaren suport -entre els quals destaca el cabdill Ramon Cabrera-, sinó perquè des d'un principi va ser el rovell de l'ou on es coïen tots els plans d'aquesta altra alternativa dinàstica. Per això, un dels objectius de l'autor ha estat estudiar i analitzar l'aparició i l'arrelament inicial del carlisme a Tortosa durant aquell període històric, no solament per al coneixement de la mateixa història de la ciutat, sinó també dels orígens d'aquesta opció política en aquest territori i la seua importància en el context general de Catalunya.